dimitri ialta

+ + + Imatges noruegues. Ens veiem el proper 30 d'abril: estimats fans, us esperem al Festival dels hiverns freds!

2011-04-10T09:43:00.000-07:00

Ja hem estrenat!!!

2011-04-09T02:28:00.000-07:00

Felicitats dimitris, ja hem estrenat! Avui més, i a continuar amb l'espectacle.
Ple total i molt bon ambient. Bateria de moments inoblidables!!!

El fenomen noruec - Funció Extra a L'Escorxador!

2011-04-07T23:51:00.000-07:00

Havent-se exhaurit les entrades pel passe de dissabte 9 d'abril a les 21h, i a punt d'esgotar-se les d'avui divendres, es posen a la venda noves entrades per una funció extra que farem a les 23h de demà dissabte 9 d'abril. Us hi esperem!!!

The Norwegian Twosome - Primeres imatges

2011-04-06T14:45:00.000-07:00

Dedicades a les fans i als fans que seguiu aquest blog. Aquestes són algunes de les imatges de l'espectacle que estrenarem d'aquí a menys de 48 hores. Us esperem al Teatre de l'Escorxador. Està essent una setmana molt emocionant...

Notes desestimades (I)

2011-03-03T10:58:00.000-08:00

Peer (Jordi) comença agenollat, plantant avets (poden ser dards) en un paisatge nevat. Potser prepari un pessebre…

Aquest paisatge nevat pot ser també un vestit de núvia… Un vestit de núvia, un mantó de neu, una serralada nevada, un paisatge amb casetes i llumetes. Un pessebre …

Solveig (Anna) apareix amb una guitarra i interpreta Take on me, dels noruecs A-ha. Una versió country?

Potser poden anar tots dos vestits de nuvis, potser puguin interpretar Take on me plegats. Jordi guitarra, Ana veu. Són 'Sergio y Estibaliz'?

Abans o després del tema potser parlin l’un de l’altre. Potser Solveig (Anna), molt nòrdica, pot començar dient un text en noruec. El públic no s’adona de res. En Peer (Jordi) tradueix el que Solveig (Anna) ha dit d'ell…

En algun moment, el paisatge nevat / vestit de núvia pot desaparèixer i els objectes que sota la tela han suggerit volums, muntanyes i casetes poden contenir material, teles i gadgets per a noves escenes…

Potser sota aquest paisatge nevat / vestit de núvia s'hi amagui alguna vergonya dels protagonistes, com aquella brossa que un amaga sota el llit o l'estora quan passa l'escombra...

The Norwegian Twosome - Una primera entrevista

2011-02-16T11:10:00.000-08:00

Com neix The Norwegian Twosome?

ANNA Bé, no som els Milli Vanilli però casi. Podria dir-se que som un producte de laboratori.

JORDI A mi m’agrada la idea de formar part d’alguna cosa artificial i que té com a objectiu final el meu enriquiment personal.

Per què aquest nom?

JORDI Perquè ens diverteix. Té un punt lúdic que m’agrada, és exòtic, una mica com nosaltres, de Mart.

ANNA De Mart o de secà, lluïm un nom anglès per amagar el rústic que duem dins. En el fons som, som molt rústics, molt del rostoll, de l’era...

Quin són els vostres referents musicals i com definiríeu el vostre estil?

ANNA El repertori que presentem n’és un exemple. Som eclèctics o, dit d’una altre manera, un caos.

JORDI Jo podria dir-te qui no són els meus referents musicals, acabaria abans. El nostre estil és espontani però molt teatral, es troba entre Guillermina Motta i els Pet Shop Boys. Som un monstre.

Quina és la ximpleria més gran que s’ha dit sobre vosaltres?

JORDI Es podrien dir moltes ximpleries sobre nosaltres. De fet tenim un punt ximple molt important. No sé, suposo que la ximpleria més gran han dit fins ara sobre nosaltres és que som noruecs. No?

ANNA O que som parella.

Què necessiteu per a viure bé, molts diners, béns materials o una miqueta d’alcohol per a suavitzar la vida? Què?

JORDI Per a viure bé necessito emocionar-me, aixecar-me pel matí i sentir-me lúdic. Encara que com t’he dit abans, el meu objectiu a la vida és guanyar molts diners. (Pausa) I també m’agrada l’alcohol, sí, entre d’altres drogues.

ANNA Amb aquest projecte no farem un duro. Jo sóc del parer que cal aventurar-se en projectes artístics insolvents, l’art ha de ser insolvent o amateur.

I per viure bé, bé, el que necessitaré és un bon marit. Un home que em cuidi i em mantingui. I pel que fa referència a l’alcohol, sí, haurà d’acompanyar-me molts anys, i qui diu alcohol diu tranquil·litzants, sí tranquil·litzants. En general sóc més de substàncies depressores que no pas excitants.

Qui porta els pantalons en aquesta parella artística?

JORDI Aquest grup és més de calces que de pantalons. Ens encanten les calces. Anem a comprar calces plegats. Som fans del Woman Secret. L’Anna perd el cul per la llenceria, i jo sóc molt fetitxista, he de confessar que col·lecciono calces de totes les mides i colors.

Quin pes té el clàssic d’H. Ibsen en el treball que ara ens presenteu?

ANNA Ens interessava donar una base intel·lectual al nostre treball i vam tirar d’Ibsen. Estem una mica acomplexats. Sabem ben poc del que ens rodeja. Però de fet haguéssim pogut fer anar qualsevol altre personatge de la història de la literatura universal: començant per Peter Pan i acabant per Ana Obregón.

JORDI De fet el personatge d’Ana Obregón ens interessa molt, l'adorem. És i ha estat un referent generacional. És una gran icona que de ben segur tindrà un paper molt important en el nostre proper treball, The Norwegian Twosome goes west. Trobo moltes similituds entre el seu i el meu personatge.

ANNA Encara que sembli estrany Peer Gynt i Ana Obregón poden arribar a tenir molt en comú. La seva història, com la nostra, és la història de buscar-se a un mateix, la d’intentar no perdre’s entre la gran massa, la història de la voluntat de fer història, de perdurar sigui com sigui en la memòria col·lectiva.

A qui us agradaria assemblar-vos i a qui, però, creieu que irremeiablement us acabareu assemblant?

JORDI Jo vull ser com l’Anna, segur.

ANNA I jo vull assemblar-me al Jordi. De fet trobo que arribarà el moment que com a bona parella avorrida acabarem vestint el mateix xandall i sortirem a passejar plegats els matins dels diumenges; i serem com molt previsibles, direm i pensarem el mateix, serem el mateix. Visualitzar-ho m’horroritza i alhora em diverteix.

JORDI Sí, sí, i ens podrem canviar la roba, complements, i alguna crema.

Teniu pensat ampliar la formació?

ANNA Som una parella oberta. Completament oberta i sense cap tipus de prejudici. Estem oberts a qualsevol tipus d’oferta. Algú s'anima?

Com us veieu d’aquí a 40 anys?

JORDI D’aquí a 40 anys...

ANNA No se perquè però continuo pensant en l’Ana Obregón...

JORDI No, no em veig de cap manera en especial. En aquests propers 40 anys l’únic que tinc clar és que vull fer diners. M’agradaria haver complementat la meva faceta com a cantant o músic amb la d’actor de telenoveles, contertulià, estrella d’events tronats, concursant de reality show, imatge d’una marca casposa, presentador de concurs – franquícia, conductor de gales benèfiques, pregoner de festes majors, no sé, el futur és ple de possibilitats, ho tenim tot per fer.

Les Meves Raons Part II - En Pre-producció

2011-02-08T07:30:00.000-08:00

La presentació de la primera part (pròleg) del Projecte Les Meves Raons va ser un èxit.
La segona fase del projecte acaba de començar i té previst acabar el proper octubre de 2011.
La instal·lació s'estarà uns 20 dies a Tàrrega. Després començarà una itinerància que s'està acabant de treballar.

Seguirem informant...

The Norwegian Twosome

2011-02-08T07:13:00.000-08:00

S'acosta l'estrena de The Norwegian Twosome. Hem entrat en la darrera fase d'assaigs. El text està enllestit, la selecció musical també. L'encàrrec als videoartistes que completaran el nostre discurs també està fet. Ara toca sumar, començar-ho a treballar tot amb tothom, trenar. Fins aquí tot ben clar.

Ara bé, la incorporació d'un nou personatge a darrera hora està revolucionant el procés. Ha entrat com si res, sense avisar, i s'ha instal·lat al costat dels intèrprets. No vol abandonar la sala d'assaigs.

És tracta d'una gallina, és una gallina. Bé, és un home, una dona, algú enfundat en una disfressa de gallina.

La Viquipèdia diu que una mascota és un ésser (sovint un animal) o una cosa que serveix com a símbol o per a portar sort a un grup de persones, una institució, una empresa o un esdeveniment important.

També diu que per a fer de mascota, s'acostuma a utilitzar la imatge més o menys transformada d'un animal que té una relació, a vegades força remota, amb el grup o l'esdeveniment que representa.

Continuarà...

Projecte LMR (Part I)

2010-10-06T09:36:00.000-07:00

Aquest projecte artístic es presenta com una eina per fer difusió de la realitat que viu una persona amb malaltia mental. Aquest treball es planteja com un recorregut amb dues parades: una a l’octubre de 2010 i l’altre a l’Octubre de 2011, totes dues dates en motiu de la celebració del dia mundial de la salut mental. Aquest dia se celebra cada 10 d’octubre per tal de concentrar l’atenció de la població en el coneixement, identificació, tractament i prevenció dels trastorns mentals. Aquest dia està dedicat a sensibilitzar el gran públic sobre aquest àmbit de la salut i conscienciar la societat de la necessitat de promoure la inclusió social.

Les meves raons és un projecte en el que participen diferents artistes i entitats especialitzades en el camp de la salut mental. La companyia Dimitri Ialta, l’escenògraf Llorenç Corbella i els realitzadors Natàlia Lloreta i Oriol Martí col·laboren amb l’Associació Alba de Tàrrega, el Centre de Dia de Salut Mental de Tàrrega i l’Associació Salut Mental Ondara Sió de Cervera. Els usuaris d’aquestes darreres entitats participaran activament en l’elaboració i la posada en marxa de l’activitat. Serà a través de diferents tallers programats en el calendari dels respectius centres.

Les meves raons (Part I) s'inaugura el proper dia 14 d'octubre al Palau dels Marquesos de la Floresta (Tàrrega) i es podrà visitar de 12h a 14h i de 19h a 21h fins diumenge dia 17 d'octubre.

Ja tenim a punt el clip de La guerra d'A. Soler!

2010-07-06T09:47:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=iphJOJSI_Dw

Els darrers pecats

2010-05-12T13:42:00.000-07:00

Pecats grans i menors incorpora dues cares noves. L'Ignasi Busqueta substitueix al Jordi Muixí, i la Júlia Mora a l'Isabel Cabós. Sang fresca i molt de morro. Han treballat com a campions i el resultat podrà veure's aquest divendres 14 de maig a l'Auditori de Caja Madrid de Barcelona. No us els perdeu! Amb ells en Jordi Carnicé, l'Anna Giribet i la Meritxell Gené, que estrena disc l'endemà a l'Auditori Enric Granados de Lleida.

La guerra d'A. Soler a les Aules

2010-05-12T08:27:00.000-07:00

Després de l'estrena a València el passat més de febrer, i de múltiples assaigs amb públic les darreres setmanes, La guerra d'A. Soler arriba a les aules. El proper dijous 20 de maig a les 12:30 del migdia presentem l'espectacle als alumnes del Batxillerat d'Arts Escèniques de l'IES Casablancas de Sabadell.

Des de l'Estruch ens han organitzat aquest passe, que compartirem amb un grup de programadors.
En acabar la funció, l'Eva i jo ens posarem a la disposició del públic per tal d'explicar la nostra experiència en aquesta producció.

El Lloc equivocat a Lleida

2010-03-24T12:20:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem pogut presentar El lloc equivocat a Lleida. Aquesta és una imatge d'alguns dels nous dibuixos del Marc Vicens per a l'espectacle.
Hem estat a l'espai 3 de l'Escorxador, dins la programació dels Escorxadijous. Ha estat una gran experiència. Moltes gràcies a l'equip del teatre, Margarida, Marta, David, Salva, Carme & Cia.

Moltes felicitats a la Revista d'Igualada!

2010-02-02T01:52:00.000-08:00

L' organització de la celebració del desè aniversari de la Revista d'Igualada ha estat premiada amb el premi a la millor acció promocional segons l'APPEC.

Els premis de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català d'Abast Nacional es van lliurar el passat 27 de gener de 2010 al CCCB en el decurs de la IX Nit de les Revistes de l'APPEC.

L'espectacle creat per a la celebració del desè aniversari de la Revista d'Igualada va ser creat per Dimitri Ialta i Efimer, i dirigit per Jordi Duran.

Moltes felicitats a la Revista d'Igualada!

Dimitri ialta col•laborarà amb Virginia Fochs en la producció de l'espectacle La guerra de Klamm. (Amb el suport del Goethe Institut de Barcelona)

2009-12-02T08:53:00.000-08:00

A causa de la nota que una professora posa a un dels seus alumnes, aquest no aconsegueix aprovar el batxillerat. L’alumne se suïcida. A partir d’aquest moment, els companys de l’alumne mort declaren la guerra a la professora. La seva arma: el silenci. La professora decideix afrontar la situació i s’embranca en una lluita dura. Quan tots els intents per entendre’s amb els alumnes fracassen, la professora es planteja també el suïcidi. L’acció transcorre en vàries setmanes. Algun dels actes s’introdueix amb un títol a la pissarra que remet a escenes del Faust de Goethe. La guerra de Klamm és un psicodrama fascinant que analitza les causes de la violència en un sistema de dependència i repressió.

Klamms Krieg (La guerra de Klamm) es va estrenar l’any 2000 al teatre Staatsschauspiel de Dresden, Alemanya. Kai Hensel, qui va inicialment crear aquest monòleg per la seva representació expressa en una aula, va veure com l’èxit ampliava les fronteres de la seva obra i la convertia en una de les peces contemporànies més vistes dels països de parla alemanya. La temporada 2004, La guerra de Klamm va arribar fins i tot a superar el nombre de representacions d’obres com el Faust de Goethe. L’any 2002 l’obra va ser guardonada amb el ‘Deutscher Jugendtheaterpreis’ (Premi Alemany de Teatre Juvenil) i va passar a constituir un dels pilars del nou gènere sorgit a l’escena teatral alemanya: l’anomenat Klassenzimmerstück, monòlegs de 45 minuts destinats a ser representats en una aula d’institut, la qual constitueix alhora l’espai real d’acció.

La companyia farà una estada en residència a l'Estruch de Sabadell a començaments de 2010 i estrenarà l’espectacle el 24 de febrer a València, dins la programació de teatre que coordina la Universitat de València.

El lloc equivocat a la Feria Internacional de Teatro y danza de Huesca - Setembre 2009

2009-12-01T10:59:00.000-08:00

Pecats Grans i Menors al cicle Litterarum

2009-08-11T10:24:00.000-07:00

Pecats grans i menors s'estrena a Barcelona dins el cicle Litterarum, que organitza Caja Madrid, el proper 14 de Maig de 2010 a les 19:30 de la tarda. Us hi esperem!

Vegeu un fragment de l'espectacle mms://fusic.cat/videos/pecatsgirona2009.wmv

La porta del mur al Teatre del Mar de Mallorca - 24 de novembre de 2009

2009-08-11T09:28:00.000-07:00

La porta del mur s'ha pogut veure al Teatre del Mar de Palma de Mallorca dins de la programació de teatre / dansa de la Universitat de les Illes Balears. L'experiència ha estat tot un èxit. Gràcies a la Bàrbara Obrador i a tot l'equip del teatre!

2009-05-20T10:18:00.000-07:00

Heu tingut mai la sensació de viure al Lloc equivocat?

Aquesta ficció que presentem neix de la necessitat d’entendre uns fets, d’entendre el nostre entorn i d’entendre’ns a nosaltres mateixos.
Amb aquest espectacle volem parlar d’aquells que neixen al Lloc equivocat. Dels llocs equivocats, dels que són lluny i dels que tenim a prop. I també del lloc en el que vivim i de com sentim i rebem fets com els que fonamenten aquesta història que us oferim.
El lloc equivocat és una experiència inspirada en una notícia, un espectacle amb diferents possibilitats, com la veritat o no que ens arriba a diari des dels diferents mitjans de comunicació. Un relat explicat des de diferents punts de vista, viscut des de diferents angles, a partir de diferents disciplines.

Coproducció Dimitri Ialta amb el Festival Panorama d’Olot.

Intèrprets Montse Balcells, Ester Burgos, Isabel Cabós, Jordi Carnicé, Dion Dragas, Anna Giribet, Meritxell Puig, Francesc Ten i Arnau Vinós
Guies Andreu Bori, Jordi Duran, Anna Gallofré i Neus Folguera
Moviment Dion Dragas i Jordi Duran
Espai escènic Llorenç Corbella i Efímer
Vestuari Llorenç Corbella
Il•luminació Jordi Llongueras
Realització Vídeo Natàlia Lloreta i Oriol Martí
Espai Sonor Rafel Plana
Veu Sfia Mohamed Pallarès
Fotografia Sara Caelles, Jordi Duran i Anna Giribet
Grafisme Marc Vicens
Producció executiva Andreu Bori
Dramatúrgia Jordi Duran amb la col•laboració de Mike Ribalta
Direcció Jordi Duran

Agraïments Júlia Mora, Anna Roca, Tena Busquets, Omar Kuddus, Dolors Garriga, Regidoria de Cultura de l’ajuntament de Bellpuig, Teresa Duran, Trini Florensa, Joan Ramon Minguella i Arenes Bellpuig

El lloc equivocat

2009-05-18T15:10:00.000-07:00

L'Alí i jo ens coneixem des de petits. Ens vam conèixer jugant a escacs. Vivíem a prop l'un de l'altre. Cada tarda es plantava al davant del seu taulell i jugava sol partides imaginàries. Em tenia fascinat. L'observava des de la finestra de casa meva i m'entendria, m'emocionava veure'l entretenir-se, solitari.
Un dia, a la tornada de l'escola, vaig aturar-me al seu davant. Me'l vaig mirar fixament i va convidar-me a seure. Era com si m'hagués estat esperant.

Postproducció Vídeo a Madrid

2009-05-12T13:35:00.000-07:00

S'acosta l'estrena del Lloc equivocat a Olot. Aquest cap de setmana hem estat a Madrid ultimant la post producció del vídeo a l'estudi del Rafel Plana. El proper 23 de Maig, farem un assaig amb públic a Bellpuig. Va faltant poc!!!

El lloc equivocat

2009-04-22T14:53:00.000-07:00

El lloc equivocat és el nou espectacle de Dimitri Ialta.
Té previst estrenar-se al Festival Panorama d'Olot el proper 28 de maig de 2009.
N'és una coproducció.

El lloc equivocat és una experiència nascuda d'una notícia, un espectacle amb diferents possibilitats, amb diferents cares, com la veritat o no que ens arriba a diari des dels diferents mitjans de comunicació.
És un recorregut volgudament parcial, un itinerari incomplet, una secció concreta, finestres...

Viure és participar, jugar, escollir o ser escollit.
Viure és posicionar-se, ens moguem o no, actuem o no.

Procés de creació - El Lloc equivocat

2009-04-22T14:38:00.000-07:00

Estem a punt de veure les primeres imatges del vídeo (Escena I o XVII).
Dilluns 27 d'abril l'Oriol i la Natàlia ens mostren un muntatge provisional.
L'1 de maig estarà a punt!
I després cap a Madrid, on en Rafel Plana acabarà l'espai sonor!

Mertixell Gené al Barnasants!

2009-03-11T09:08:00.000-07:00

NO US HO PERDEU!!!
Demà 12 de Març a les 20,15 h la Meritxell Gené, col·laboradora de la companyia, actua a la sala Harlem Jazz Club de Barcelona, dins del marc del festival Barnasants. Més info: www.barnasants.com

La porta del mur a Banyoles

2009-03-11T08:42:00.000-07:00

Quin bolo més preciós. L'espectacle està en el seu millor moment, madur i reposat.
Andreu, Francesc i Guti, moltes felicitats!

Ens veiem a Banyoles!

2009-03-03T02:16:00.001-08:00

Després de l'actuació de la setmana passada a Olot, torna La porta del mur.

Ja ho sabeu, us esperem el proper divendres dia 6 de març a les 22h al Teatre Municipal de Banyoles!!!

La porta del mur a Olot i Banyoles

2009-01-06T10:40:00.000-08:00

LA PORTA DEL MUR
amb Francesc Ten i Andreu Badii

27 de febrer 2009 - Olot
6 de març 2009 - Banyoles

LA PORTA DEL MUR és el viatge perillós d’un home que en el millor moment de la seva vida es pregunta per les oportunitats perdudes, pels camins que no ha emprès, per les portes que durant el seu recorregut vital no ha obert. Imagina’t aixecar-te un dia i descobrir que has desatès la teva voluntat, que t’has oblidat dels teus desitjos i allunyat de les teves inquietuds més profundes. Imagina’t enyorar amb totes les teves forces els moments feliços viscuts a la infantesa, quan tot era possible, quan tot encara estava per determinar.

2008-11-04T11:16:00.000-08:00

Aquest diumenge 2 de novembre de 2008 hem estrenat finalment Pecats grans i menors, i ha estat tot un èxit. Gràcies a tots els qui han confiat en el projecte i l'han fet possible!!!

2008-10-27T10:44:00.000-07:00

Pecats grans i menors

De la vida del trobador Guillem de Berguedà ens n’han arribat poques ratlles. La seva obra tampoc és extensa. Però tant el personatge com els seus textos són fascinants.

Assassí, poeta, esperit contradictori i controvertit, heroi inclassificable... Pecats grans i menors se centra en la vida del trobador. L’espectacle s’organitza al voltant del polèmic personatge, ‘enfant terrible’ que se serví de la literatura per arremetre contra tot aquell que es va interposar entre ell i els seus objectius.

Intèrprets Jordi Muixí, Isabel Cabós, Anna Giribet, Jordi Carnicé i Meritxell Gené Adaptació poemes Àngel Gil Grafisme Sara Kamo Assessorament Màgic Josep Mª Lari Coreografia Roberto G. Alonso Espai sonor Rafel Plana i Meritxell Gené Espai escènic Llorenç Corbella i Efímer Construcció Efímer Il·luminació Sisco Satorres Producció Efímer i Dimitri Ialta Direcció i dramatúrgia Jordi Duran

Amb el suport de l’Ajuntament de Bellpuig.

I el nostre agraïment a Gerard Feliu, Cia de dansa Roberto G. Alonso, Mike Ribalta, Jaume Giribet, Marc Rovira i Jordi Simon.

Comencen els assaigs al Teatre Armengol de Bellpuig!

2008-10-22T05:12:00.000-07:00

Els assaigs a Bellpuig han començat. Avui dia 22 d'Octubre arriba la resta de l'equip. Aquí en teniu una imatge!

2008-10-15T04:15:00.000-07:00

La segona fase d’assaigs de Pecats grans i menors s’acaba aquest dissabte. Amb la dramatúrgia clara, i després de dues setmanes al local d’en Roberto, provant coreografies i música, ens desplacem a Bellpuig, al Teatre Armengol, on enllestirem la producció i en farem una prèvia el proper dissabte 25 d’octubre a les 21:00h.

En Roberto G. Alonso ha fet una feina fantàstica, en Rafel Plana també. Les peces comencen a encaixar.

La setmana vinent, el Mag Lari ens muntarà el truc per l’escena de presentació d’en Guillem; i els Efimer ens enllestiran la pissarra pel terra. Després tot a punt per acabar el remenat i ensenyar-lo dissabte per primera vegada! En tinc moltes ganes!!!

Jordi Duran

dimitri ialta

2008-10-13T03:46:00.000-07:00

És habitual consultar el correu electrònic i trobar-se missatges d’emissors desconeguts. Aquests correus estan signats per noms ficticis, però perfectament quotidians. Missatges spam que anuncien gèneres i mercaderies ben diverses.

Totes aquestes entitats inventades són molt teatrals. Tinc un amic que diu que podríem treure’n alguna cosa d’aquest fet que pertorba la comunicació normal a Internet i construir, per exemple, un espectacle habitat per personatges que es diguin Damon Garner, Wayne Ramírez, Archer Farold, Valerie Kauffman, Jannie Guevara o Lucille Nuñez...

Quan a l’hora de presentar el nostre primer espectacle buscàvem un nom que representés la nostra iniciativa, vaig topar amb en Dimitri Ialta. El seu missatge anunciava rèpliques de rellotges i aquell nom em va cridar l’atenció de manera especial. Feia poc que m’havien recomanat un conte d’Anton Txejov, 'La Dama del gosset'. El protagonista de la història era en Dmitrii Dmitrich Gurov i la història arrencava a Ialta, un emplaçament on per cert Txejov passava llargues temporades fugint dels llargs i severs hiverns russos.

Un i altre input van fer que acabéssim adoptant el nom d’aquell emissor inventat. Un nom que parteix del llenguatge i els codis de l’era de la comunicació digital però que evoca grans personatges clàssics de la literatura (dramàtica o no) universal.

Jordi Duran